Autor: MARTORELL MIRALLES, Tomeu
Título: La icona de Crist i l’abat Mena.
Anàlisi estètic-teològic i proposta de pastoral escolar. (Tesina per a l’obtenció de la Llicenciatura en Ciències Religioses)
(Sin publicar)
Descargar aquí texto de la tesina en pdf.
Descargar aquí presentación.
Pàg. 82
Breve comentario:
A través del análisis de un icono copto del siglo VI, se presenta una propuesta didáctica dirigida a la clase de religión con unidades didácticas de 1º a 6º de Educación Primaria, y de 1º a 4º de Secundaria. Además se facilitan dos catequesis dirigidas a chicos de primera comunión y de confirmación. Se ofrece, además, un esquema de oración para grupos juveniles o de revisión de vida, tanto a nivel colegial como parroquial.
Los personajes que aparecen en el icono, son Jesús abrazando a un abad, el abad Mena, superior de un monasterio, situado en el desierto de Egipto. Las ruinas de este monasterio, así como el icono, fueron encontrados por los franceses a inicios del siglo XX. El icono puede verse en el museo del Louvre.
Índice:
1. L’Egipte Copte: Concili de Calcedònia
2. La icona
2.1. Definició d’icona
2.2. Funció d’una icona
2.3. Estructura d’una icona
2.4. Mètode d’elaboració d’una icona
2.5. Simbologia dels colors
2.6. Problemàtica de les icones al llarg del temps
3. Icona de Crist i Mena
3.1. Qui és Mena?
3.2. El monaquisme.
3.3. Lloc on podem veure la icona
3.4. Anàlisi de la icona
3.5. Material, mesures i forma
3.6. Mena a la icona. La figura.
a. Ulls
b. La cara, aurèola
c. El vestit
d. Els peus
e. Les mans
3.7. Jesús
a. Ulls
b. Cara
c. Vestit
d. Peus
e. Mans
3.8.Les inscripcions
4. Significat actual de la icona: Taizé
5. Proposta didàctico-pedagògica
5.1. Pedagogia de l’ombracle
5.2. Decoració i ambientació de classes i passadissos
5.3. Pregària d’inici de classe
6. ERE
6.1. Proposta didàctica per Primer i Segon de Primària
6.2. Proposta didàctica per Tercer i Quart de Primària
6.3. Proposta didàctica per Cinquè i Sisè de Primària
6.4. Proposta didàctica per a Primer d’ESO
6.5. Proposta didàctica per a Segon d’ESO
6.6. Proposta didàctica per a Tercer d’ESO
6.7. Proposta didàctica per a Quart d’ESO
7. Catequesi explícita
7.1. Primera comunió
7.2. Confirmació
8. Grup de pregària adult
9. Conclusió
10. Annex de material
11. Bibliografia
12. Index
Ideas que entresacamos (por el mismo autor):
Nosaltres el que hem volgut fer ha estat analitzar una icona copta del segle VIè per tal d’oferir una reflexió que ajudi a la pregària i a enriquir l’experiència personal de cada un, vers aquesta demostració d’art religiós, més propi del món ortodox que del catòlic.
Per qüestions artístiques i culturals el món occidental no ha emprat massa els elements propis de la icona, i això ha fet que, amb certa freqüència, davant elles no neixin cap de les experiències que suposadament hauria de complir, i que no puguem treure tot el tresor espiritual que tenen.
Tothom veu i reconeix que davant elles no hi solen perdre massa temps, tal volta per la desconeixença del llenguatge i de les metàfores artístiques que els autors empraren en la seva execució. Però quan un s’endinsa dins d’aquest món del simbolisme, es descobreix amb molta alegria un codi d’interpretació que t’ajuda a veure l’obra d’una altra manera. Ens atreviríem a dir que amb uns altres ulls. La icona que fins ara estava muda comença a parlar i a dir-te coses.
La contemplació d’aquesta icona en concret, pot ajudar a trobar aquest consol que es cerca, aquesta abraçada d’amor i de tranquil·litat que ajuda a superar qualsevol crisi.
La mirada que presenta Mena, és una mirada tranquil·litzadora, que transmet allò que un guarda dintre d’ell, quan la pau i el bon estat d’ànim l’acompanya. Mena, sabent que Jesucrist està al seu costat, té i transmet la calma que l’evangelista Joan ens comenta: “Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res.”
El que és important, és que l’autor de la icona, ha aconseguit transmetre amb els pinzells i el color, aquest estat peculiar en el qual entra la persona una vegada que se sap estimada per Déu, recolzada pel seu Esperit i acompanyada la resta dels seus dies.
Dins de la formació que es pot rebre dins una escola lasal·liana, aquesta presencia de Déu en la vida és força manifesta des dels primers anys de sant Joan Baptista de La Salle, qui va deixar el costum que ha arribat fins als nostres dies d’iniciar la pregària del matí amb la invocació de “Recordem que estem davant la santa presència de Déu”. Tots els alumnes contesten “Adorem-lo”[…] És important destacar que aquesta jaculatòria no és una invocació a que Déu aparegui de sobte en les nostres vides. No és una invocació a l’Esperit com si fos al Déu Manitú dels indis americans. No. El que vol dir aquesta expressió és recordar que Déu, des del mateix moment de la nostra creació, està present en la nostra existència.
Amb la mà dreta beneeix amb els tres dits primers Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant, junts beneeixen tota la creació […]La mà esquerra de Mena, pareix que agafa un paper que tal volta podria ser la regla del monestir, una altra forma de fer veure als monjos que la regla és l’obediència de la Paraula de Déu, que a través de Jesús arriba a l’abat i que d’aquesta forma es perllonga el poder d’ell sobre els monjos
Uns ulls, i en concretels de Jesús, que et miren dins del més profund de la teva ànima; que et conviden a poder estar sostenint la mirada, que no et fa sentir malament, com quan un nin petit ha fet alguna barrabassada i no vol mirar als ulls als seus pares.
El braç dret el fa passar per les espatlles de Mena, com ho fem amb els amics
quan volem mostrar-los la nostra estimació i acompanyament. És una demostració de tendresa i amistat que sol estar present en moltes cultures, i en l’actualitat ha esdevingut un moviment que sol regalar abraçades a la gent, principalment a causa de la fredor de les relacions interpersonals[…]La mà esquerra, molt simbòlica, sosté i aguanta la Paraula de Déu, la Bíblia, profusament adornada amb perles i els lloms pintats de color daurat. Jesús ens comunica la Paraula amb la seva vida i ens la transmet amb l’abraçada. Qui abraça a Jesús s’implica amb el seu missatge i amb les conseqüències d’aquest acte.
Que la Comunitat Ecumènica de Taizé hagi escollit aquesta icona, amb el títol
d’Icona de l’Amistat, per presidir alguna de les seves pregàries a la localitat francesa de Taizé és força significatiu.[…] I és aquí, en la capella magnífica de Taizé, davant de la icona, quan molts de joves veuen com els seus ulls s’omplen de llàgrimes i comencen a plorar perquè tal volta, per primera vegada en la seva vida, són conscients que hi ha ALGÚ que els estima tal com són. Senten l’abraçada amorosa de Jesús, d’un Jesús que està al seu costat. Un Jesús que els calma, que els escolta, que els ofereix consol en el moments de dolor, de dubte. Un Jesús fet persona, proper.
Conclusions: A nivell de grup: l’estudi conceptual d’una icona, d’una imatge visual. Saber què representa, quins són els personatges, quina és la seva història, quin és el camí que ens proposen,…tot des d’una perspectiva de fe i de didàctica.
Una eina que permeti als diferents destinataris arribar a una connexió personal i profunda amb Déu i amb el proïsme
És a través de l’educació en valors a l’escola on podem, a poc a poc, podem ajudar als alumnes i mestres a establir aquesta connexió que alguns d’ells han oblidat i que d’altres mai l’han poguda establir.
Una vegada explicat el contingut real de la icona, la imatge comença a parlar a l’interlocutor que s’hagi apropat amb calma a veure-la. I segur que tothom troba alguna cosa a dir. Temps per gaudir-la *
A nivell personal: un element personal de connexió entre el Trascendent i nosaltres que ens pot ajudar a la nostra recerca
El lector tendrà unes eines personals interpretatives per anar apropant- se a aquesta relació tan especial que és el Trascendent.
Nosaltres hem de saber fer un acte de reflexió que ens ajudi a anar creant actituds pròpies del Regne de Déu, sentint-lo aprop nostre, al nostre costat